ALBERTO MONARRI GANA EL RALLYE MEDITERRANI-LA NUCIA EN UN FINAL DE PEL·LÍCULA DE SUSPENS

El líder fins a l'últim tram, Cristian García, va tenir un problema mecànic i no va poder finalitzar perdent una victòria que semblava tenir en la butxaca. Sergio Vallejo i Pedro Burgo han completat l'inesperat podi final
Alberto Monarri (Mitsubishi Evo X) s'ha adjudicat el 22 Rallye Mediterrani-La Nucia, prova puntuable per al Campionat d'Espanya en la qual han pres la sortida 99 vehicles. La prova ha tingut una primera fase en la qual es remenaven diferents alternatives per a la victòria, sent quatre els pilots que van marcar un Escratx en els primers quatre trams. A partir d'aquí, el ja campió d'Espanya, va posar terra pel mig i va semblar assegurar una vitoria més que merescuda, perquè es va anotar cinc dels vuit trams. No obstant això va ser Alberto Monarri qui va pujar al primer graó del podi atès que el seu company d'equip va tenir, pel que sembla, un petit toc en l'últim tram i va quedar, inicialment parat, per a reprendre la marxar i perdre 16 minuts i el que és pitjor, el rallye. Sergio Vallejo (Citroën DS3, a 1'512 i i Pedro Burgo (Porsche 977 GT3), a 3'42», han completat el podi d'una prova que ha tingut com va ser seu La Nucia, que ha estat organitzada per l'Automòbil Club AIA i que era també puntuable per al Campionat de rallyes de la Comunitat Valenciana.
Sergio Vallejo (Citroën DS3) va ser el més matiner, el primer a anotar un escratx, el va fer al Sella-Relleu (14,421 km.) que obria el rallye en el qual finalment 99 vehicles prenien la sortida. El de Lugo arrisco una mica més en un matí gris i amb lleuger plugim en l'inici del rallye. Va avantatjar en poc menys d'un segon a un Nil Solans (Peugeot 208 T16 R5) que  va tornar a ser segon en la segona especial de la carrera. En els 21,114 km. del tram Relleu-Orxeta el més ràpid va ser el campió d'Espanya 2016, Cristian García (Mitsubishi Evo X), que li va treure dos segons al català qui, no obstant això, aconseguia com a premi el lideratge del rallye al final de la primera secció, amb 1,09 segons d'avantatge sobre Cristian García i 11,7 sobre Sergio Vallejo.
Tres trams i tres guanyadors diferents. En el segon pas pel Sella-Relleu el que es va emportar el gat a l'aigua va ser Alberto Monarri (Mitsusbishi Evo X), que va marcar un temps de 9.22,8, una mica més de mig minut més ràpid que el temps que li va valer a Vallejo per a guanyar en la primera passada. Era evident de les condicions de la carretera i la confiança dels pilots ja era molt major en aquest segon pas en el qual Cristian García i Sergio Vallejo completaven les tres primeres posicions. La regularitat portava a Cristian García al lideratge provisional en el que estava sent un inici de rallye electritzant, amb diferents alternatives i molta emoció.  Es va mantenir aquesta tònica en el quart tram, en el qual Cristian García li anava prenent el pols a la carrera i a unes carreteres en els quals no havia corregut mai. Va marcar l'escratx en la segona passada pel tram Relleu Orxeta en treure-li 2,6 segons a Monarri i dotze a un Sot que cedia precisament a Monarri la segona posició  de la general provisional. El que perdia tota opció i deia adéu al rallye era el pilot local Miguel Fuster, qui una avaria li impedia seguir endavant, per la qual cosa ja no prenia la sortida en aquesta especial i veia truncada la seva il·lusió per tornar a guanyar aquesta prova en la qual, amb cinc victòries, és el pilot més llorejat. No era l'únic entre els 'grans' que va haver de posar peu al sòl. Nils Solans, que va arribar a liderar la carrera, també va haver d'abandonar per problemes mecànics en el seu Peugeot 208.
Després d'un nou pas per les assistències, els equips que seguien en lliça van afrontar la segona part de la prova i la més dura, pel quilometratge de les especials. Quedava un món, però a partir d'aquí i després d'un nou scracht de Cristian García en el tram de Confrides-gorga  (22,07 quilòmetres) tot apuntava al fet que s'anaven a anar consolidant les posicions, màximament tendeixo en compte que a esquena de l'aragonès se situaven Monarri i Vallejo, a  8 i 17 segons, respectivament. Els tres, per aquest ordre, ocupaven les primeres posicions de la general amb diferències que no permetien confiances. El quart, Pedro Burgo, quedava a una mica més d'un minut (1.14,4).
La sisena especial, la de major longitud (31,379 quilòmetres), era esperada per les diferències que podria marcar i per veure si el pilot de l'equip Repsol era capaç de consolidar el seu lideratge o, al contrari, veure amenaçada la victòria. No va deixar lloc a les especulacions. Amb el títol en la butxaca, en cap moment va donar la sensació d'anar amb la calculadora a la mà. La seva habitació millor temps al Mediterrani li van permetre augmentar el seu avantatge, que era ja de 36″ sobre el seu company Monarri i un Sergio Vallejo que, a 1'17» anava perdent manxa.
La lluvía que s'havia presentat a primera hora de la jornada va tornar per a no perdre el final. En alguns moments va caure amb força i es va convertir en un condicionant més per a l'última fase de la carrera. La quarta secció s'iniciava amb la incertesa de què anava a passar i amb l'asfalt, segons que zones, més o menys mullat.  Cristian García, que va tornar a guanyar al Confrides-Gorga ho va fer amb un temps de 14.51,5,  en concret 24 segons més lent que en l'anterior pas, la qual cosa evidencia les precaucions i la dificultat que suposaven les seves 22 quilòmetres. Monarri i Marbán li seguien el deixant.
La general no registrava canvis en els llocs significatius a l'espera de l'últim i definitiu tram amb el qual s'acomiadava el rallye.
Els 31,3 quilòmetres finals del Benilloba-Relleu s'esperaven fossin decisius en el desenllaç del rallye i així ho ha estat. Potser quan ja ningú ho esperava. El líder es va parar a la meitat del tram i no continuar. La posició en què va quedar el cotxe, envaint part de la calçada va obligar a la neutralització, a partir del vehicle 35. Monarri va ser el més ràpid en el tram i fet i fet guanyador del rallye.